dimarts, 4 de novembre del 2008

Foreign Press Center Evening

Rodejats de decenes de periodistes de tot el món estem seguint les eleccions més importants dels darrers anys als EEUU. El grup dels setze hem comencat el dia amb l'anàlisis de César Martínez, responsable del vot llatí en la campanya de McCain. L'alegria desmesurada dels darrers dies ha topat amb una bona dossis de racionalitat. "Res està decidit encara", ha assegurat Martínez. La seva valoracio no només es basa en l'experiencia adquirida en les 3 darreres campanyes nord-americanes, sinó també en la capacitat que té el segment de població llationamerica de decantar la victòria cap al senador d'Arizona. La visió de Martínez coincideix amb la dels membres del Departament d'Estat, que amb els pocs matissos i personalismes que els permet la seva posició, també han analitzat per nosaltres els presents comicis. La percepció del ciutadà de peu, difereix molt doncs, de la dels analistes propers als estaments polítics. La nit pot deparar grans sorpresses.
De fet els mateixos mitjans propers als sectors republicans estan invertint tots els seus esforcos en aconseguir una victòria d'última hora de McCain. Els darrrers titulars de la Fox anunciaven que les robocalls republicanes estaven informant d'una declaració de Fidel Castro en la que el dictador cubà demanava el vot per Barack Obama. En aquestes últimes hores de la jornada electoral, sembla que tot serveix per esgarrapar uns pocs milers de vots que decantin la balanca.
Aquestes no són unes simples eleccions nord-americanes. En realitat són una "guerra"cultural, no només pel factor racial que arrossega Barack Obama sinó també perquè la societat els EEUU està debaten la continuitat del model republicà, en front al canvi que representen els demòcrates. En aquest sentit, en paraules del editor del National Journal, Jerry Hagstrom, els amplis sectors de població afroamericana poden veure avui truncades les seves esperances de futur. "Els afroamericans sabran avui si compten o no en el futur dels EEUU", assegura Hagstrom. Els joves també tenen majoritàriament, les seves esperances dipositades en el canvi promès pel candidat d'Illinois. Així ho demostren amb la seva amplia participació en la jornada d'avui.

En els col.legis electorals de Washington, com en molts altres del país, s'han vist llargues cues de ciutadants dipositant la seva butlleta. Una imatge que confirma l'increment de participació que s'està donant en aquests comicis. Una participació que pot veure's afectada per la pluja que ha caigut en alguns dels estats més disputats. No és el cas de la capital del país, on l'ampli marge amb el que compten els democràtes, no permet percebre la tensió que es viu en d'altres estats.

Serà una nit llarga però el nostre entusiasme no decau i esperem celebrar tots junt la victòria de Barack Obama. Serà una nit històrica.

Election Day

Hola,

ha llegado el momento. Durante todo el tiempo que hemos ido preparando el viaje siempre hemos tenido este día en la cabeza. Cientos y cientos de correos electrónicos principalmente enfocados conseguir estar en los sitios importantes en el día más importante. En 2 horas estaremos en la George Washington University para tener una entrevista con César Martínez, responsable de la campaña del voto latino de McCain. De aquí creo que podremos sacar muchas conclusiones de lo que piensan los republicanos sobre qué ocurrirá esta noche.

Después, a las 12.40 nos esperan en el Departamento de Estado, Condolezza Rice's House, donde tendremos un encuentro con el agente para España. Será el momento G-20 del viaje. De aquí, ellos mismos nos llevarán al Foreign Press Center, donde asistiremos toda la tarde a ruedas de prensa de analistas e iremos viendo llegar los resultados para, finalmente, celebrar lo que haya que celebrar en las fiestas electorales a las que tenemos acceso.

Sin embargo, si para nosotros es el día grande, hay una persona -un equipo- para el que es el día más importante de sus vidas. Recuerdo una infografía en una revista -no sé decir cual- que hacía vaticinios sobre el año 2002, hablando de qué ocurriría políticamente en los EE.UU. en los próximos 40 años. Decía que hacia 2008, Collin Powell sería el primer negro que mandaría en la Casa Blanca.





Recuerdo también, que hace dos años, en la sección de internacional de El Mundo, había una noticia de no más de un cuarto de página en la que hablaba sobre un tal Barack Obama, senador desde 2004 en los Estados Unidos de América, el cual podría intentar postularse como candidato a las elecciones presidenciales de 2008. Este tal Obama era conocido por un discurso en la Convención Demócrata de 2004 -en la que fue elegido Kerry- en el que apelaba a la renovación.

Pues bien, han pasado dos años, 24 meses de campaña, para que todo se resuelva en las próximas 12 horas. El trabajo ha sido excepcional. El equipo demócrata ha llevado a cabo un trabajo coherente, siguiendo la línea estratégica y sabiendo en todo momento las líneas que seguirían cuando se fueran cumpliendo los tiempos. Es verdad que parecieron zozobrar con la Convención Republicana y, más concretamente, con la aparición de Palin quien, finalmente tan sólo fue, producto de un día. Aún asi, hay que señalar el elemento más importante: Barack Obama. Una imagen, una historia personal y un mensaje adaptados a los factores de competencia que se jugaban en estas elecciones. Cambio, cambio, cambio. Change, change, change.

¿Qué pasará hoy? Por lo que he escrito hasta ahora, mi opinión queda en evidencia. Cómo dije ayer cuando participamos en el programa La Brújula de Onda Cero, McCain ha seguido una línea basada en la improvisación, y así, no se pueden ganar las campañas -principalmente, si hasta cuando improvisas llamando a Joe el Fontanero en un mítin, este no aparece-.

Así que, desde mi punto de vista, tendría que pasar algo muy extraño, o Barack Obama desde esta noche tendría que ser el presidente electo de los Estados Unidos de América y nosotros lo viviremos aquí, en Washington.

Mañana, todo habrá cambiado.

dilluns, 3 de novembre del 2008

Empapándonos de Democracia

Washington D.C. se puede definir de muchas formas. Para cualquier visitante, dar un paseo por sus calles y monumentos, sería como ir por un plató de TV, pudiendo reconocer innumerables planos, escenas, discursos, etc. Podemos hablar también de que estamos ante la capital de los EE.UU. de América, pero casi queda más espectacular -aunque no exagerado- decir que estamos en la capital mundial de la democracia, algo que pudimos corroborar durante todo el día de ayer.


Salimos del hotel a eso de las 10.00 am, y caminando todo recto durante 20 minutos, llegamos a la Casa Blanca. Es imposible que no se te pongan los pelos de punta, que no camines hacia ella tarareando la banda sonora de El Ala Oeste -serie de culto para todos nosotros-, y te dejes rodear por ese halo de poder que innunda la zona.

Con esta parada comenzó un día de paseo por Washington, en el que pasamos por muchos de los monumentos más emblemáticos como el Lincoln Memorial, el Washington Memorial o el Archivo Nacional. También, el homenaje a la II Guerra Mundial, en el que se reflejan todos los momentos importantes desde que EE.UU. entró en el conflicto tras el ataque a Pearl Harbour, hasta el final de la guerra en el Pacífico. La foto que podéis ver a continuación es en el Vietnam Memorial, un muro de mármol en el que están grabados todos los soldados estadounidenses muertos en Vietnam.





Ya por la noche, estuvimos cenando con el Consultor Xavier Dominguez y algunos colegas mexicanos entre los que se encontraba un diputado nacional del PRI. Pasamos una agradable velada en la que pudimos hablar del election day de mañana, de política española y catalana -en nuestra salsa-.

Hoy continuamos nuestra visita por DC y descansaremos un poco para prepararnos para este 4 de Noviembre. Parecía que no llegaría nunca pero el día D ya está aquí. Mañana a estas horas, 180 millones de estadounidenses se dirigirán a las urnas para elegir a su nuevo presidente. Para nosotros será el día más apretado en la agenda, con una visita al Departamento de Estado y pasando la tarde en el Centro Internacional de Prensa viviendo de la forma más instatánea la llegada de los resultados electorales.

Amigos, el cambio está llegando, hoy es el último día para George Bush como presidente electo. Anoche, cuando pasamos por la Casa Blanca después de cenar, tan sólo quedaba una luz encendida. Supongo que será lo mismo todos los días, pero no deja de ser la imagen de una administración oscura que apaga sus últimas luces y comienza a preparar una mudanza que tendrá que estar lista antes del 20 de Enero. Sólo nos queda saber quien ocupará a partir de ese día el Despacho Oval, aunque, pensándolo bien, yo lo tengo bastante claro. Pau, no hi ha partit.


P.D. Ya tenemos flickr -donde podéis ver todas las fotos que vamos subiendo del viaje-. Este es el link: http://www.flickr.com/photos/els16dewashington/



diumenge, 2 de novembre del 2008

Primer dia a Washington

9:00 Esmorzant i repassant objectius del viatge. L'energia ens desborda. El Guillem s'ha llevat a les 7am per anar a córrer, evidentment hi ha prova gràfica de l'heroïcitat. Després de 6 hores tirats a l'aeroport de Heathrow , 8 hores volant i diversos interrogatòris a càrrec de la policia fronterera, arribem al Embassy Inn amb ganes de festa. La primera nit, provem amb una zona "gayfriend". El resultat un parell de copes i a dormir.

Ara ens espera la ruta turística que ha preparat la Marta C, una fan de les guies que no ha deixat cap detall sense lligar. Hem decidit no agafar bus, a peu es pot veure tot a Washington i necessitem estirar les cames. El National Mall amb el Capitoli, la Casa Blanca, el Nationa Archive seran de ben segur el fons de les milers de fotos que estem desitjant fer. Estem convençuts que ens passarem el dia dient la famosa frase: "Ei, com a les pel·lícules!!!". I és que només arribar a la capital dels USA molts carrers ens han recordat alguna escena dels molts llargmetratges nordamericans que hem vist.

Sumada a la il·lusió general, les Newyorkers -Bárbara, Marta C, Giselle i Sílvia- tenim una emoció afegida. Demà visitem New York City. Una visita que ens farà matinar molt però que tenim moltes ganes de fer. Tenim previst agafar l'autobus a les 5.15am i arribar a la City a les 9.45 am. Per davant 12 hores intenses de lot of shopping i mucho glamour !!!

Comencem la visita turística a Washington!

dissabte, 1 de novembre del 2008

01:00am Uns merescuts shots abans d'anar a dormir
9.20pm Per fi a Washington DC!!!


13.oo am A Heathrow primeres hores d'espera

7.30 am A Barcelona començant el viatge

divendres, 31 d’octubre del 2008

L'últim tastet abans de marxar

Cortesia de l'amic Gabriel Colomé, que està en tot, mostrem una curiositat dirigida especialment a tots els fans del primer vídeo que vam penjar al bloc, l'impressionant "Yes we can".

S'admeten comparacions i tot tipus d'observacions:



Anunci d'una elecció històrica hores abans que marxem a una altra elecció històrica.

dijous, 30 d’octubre del 2008

Obama becari del president de l'Estat espanyol

Darrerament, els “fakes” han esdevingut un dels instruments més utilitzats pels consultors polítics en les campanyes electorals. Sovint mitjançant el recurs de l’humor, aquesta tècnica del màrqueting viral ha permès arribar a un públic poc polititzat i és, sens dubte, una forma altament efectiva de fer arribar el missatge de la forma més subtil.
Un exemple de fake l’hem descobert fa ben pocs dies al descobrir que Barack Obama ha començat un programa de pràctiques al costat del president del govern de l’Estat espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Amb aquesta iniciativa, el candidat demòcrata vol adquirir l’experiència a la presidència que li manca i es prepara, a més, per afrontar temes de tanta transcendència com el terrorisme. Sota el consell de Pasqual Maragall, entre altres, i amb la recomanació personalitzada del ministre Celestino Corbacho (qui recentment s’ha sotmès a una operació estètica per fer un radical canvi d’imatge), Barack vol arribar a aquella part de l’electorat que encara li recrimina la seva inexperiència.
En definitiva, els 16 de Washington ens embarquem en un llarg viatge per acostar-nos més a l’actualitat política dels Estats Units, quan, a la realitat, el possible futur president resideix a Barcelona per acabar la seva formació de president. Quin món de bojos!


Obama Undertakes Presidential Internship To Ease Concerns About His Lack Of Experience



Fora bromes, fixeu-vos com amb un sol vídeo l’equip de McCain pot haver donat a entendre la inexperiència del seu contrincant, equiparar-lo al mateix temps al cap de govern que va deixar els EUA a l’estacada en la guerra d’Iraq i ridiculitzar-lo en matèria de terrorisme. Útil, no creieu?