Change we can believe in, we get it

Després de sentir-ho en moltes ocasions, avui és el dia en el que realment, s'ha demostrat que el somni americà es pot fer realitat. Milers de persones s'han llençat als carrers de Washington DC per celebrar una de les victòries més esperades de la història dels comicis nord-americans. La majoria joves, però no només afroamericans. Molts ciutadants de raça blanca han omplert els carrers de la capital dels EEUU. L'objectiu, segons es desprenia de les consignes i els lemas que s'han pogut escoltar, no ha estat altra que reivindicar la autoria del canvi. Expresar molt alt que ells han estat els autèntics protagonistes de la nit. Perquè sense l'11% dels nous votants, sense els joves, sense el vot negre i sense el vot republicà fastiguejat de les polítiques de Bush, Barack Obama hauria viscut una nit molt menys plàcida que la que ha tingut.
Una nit en la que els carrers de la ciutat han escoltat la veu continguda, durant massa temps, de milers de persones. Han vist les llàgrimes de tots aquells que la crisi, les polítiques impersonalitzades de l'administració Bush i sobretot una cultura poc aglutinadora dels diferents segments demogràfics, han fet patir en excés. Ara, saben que arriba l'hora del canvi. De fet ja tenen el gran canvi:El primer president afroamericà a la Casa Blanca. Però caldrà alimentar l'esperança i la tasca no sembla senzilla.
Els crits de "good bye Bush", no només contenen la crítica a dues legislatures interminables amb masses errors pagats per la gent de peu, sinó que acullen també una petició pel nou president: "No ens fallis!". Aquest és el desig dels molts votants que han dispositat la seva confiança en el senador d'Illinois i que s'han reunit avui davant de la tanca de la fins ara casa del president més criticat dels darrers anys. Allà també estàvem nosaltres. Viure un moment com aquest no es pot explicar com es mereix en tant sols unes poques línies. Tot i això, hi ha algunes paraules que s'apropen als sentiments experimentats avui: il·lusió, alegria, optimisme i sobretot i també esperança. Esperança en que la gent pot canviar el sistema, pot millorar la seva vida i especialment, pot no conformar-se. I tot a través de la política, la gran eina, no sempre ben compresa.