Els joves

Quan vius la celebració de la victòria de Barack Obama a les portes de la Casa Blanca, amb milers de persones saltant, ballant i cantant, te n'adones una miqueta de la dimensió de tot plegat. Una metàfora vàlida seria que molta gent portava com una ampolla de cava menejant-se durant vuit anys i per fi ha saltat el tap.

Els joves són la base de l'èxit de Barack Obama. Ells l'han posat on és i sense ells no hagués arribat fins aquí. La celebració la feien ells, joves negres, blancs, llatins i algun català despistat, que han entès el missatge, l'han fet seu i l'han convertit en una història d'èxit.

La lectura és parcial, però no incorrecta. Hi hauran desenes de factors més que han ajudat Obama a guanyar les eleccions. I potser igual d'importants. Però el fet d'haver sabut implicar a tota una generació de nordamericans, actius socialment i preparats acadèmicament, en aquest moviment és la base de l'èxit de tot plegat.

Obama significa l'aparició d'una nova forma de fer, una nova forma de comunicar, pensada per una nova generació que reclama pas. Del com un cop aparegut aquest canvi de paradigma es desenvolupe, això ja ho sabrem amb el temps.

Encara hi ha partit... encara que no ho sembli

Reproduim pel seu interès el darrer article de Pau Canaleta*

Encara que no ens ho sembli, la cursa electoral nord-americana encara no ha acabat.
Des de la setmana passada, tots els mitjans de comunicació i tots els analistes, han donat a Barack Obama guanyador de les eleccions del proper dimarts.

Tot i que és evident que el senador d'Illinois porta avantatge, encara no hi ha res decidit, i així ho mostren les enquestes. Des de divendres passat la distància entre els dos candidats s'han anat acostant, i a dia d'avui, només els separen entre 3 i 7 punts. Una diferència important, però no decisiva.



Per què sempre m'he mostrat una mica escèptic amb les distàncies que donàven les enquestes? Per una raó molt senzilla: L'Històric.

L'històric és els resultats i les dades de totes les anteriors confrontacions electorals a la presidència dels EEUU, anteriors.

I que ens diu aquest històric? Bàsicament quatre coses:

- Des de John F. Kennedy, la presidència nordamericana ha estat bàsicament republicana: Només quatre presidents demòcrates han guanyat les eleccions, però si ens hi fixem bé, només Kennedy va guanyar en circunstàncies normals. Lyndon B. Johnson, va guanyar amb l'impacte de l'assassinat de Kennedy, Carter, després de l'affaire Watergate i Clinton, va guanyar per la divisió del vot de dretes entre Ross Perot i George Bush (els dos sumats van treure un 57% dels vots).
En definitiva, no és senzill per un demòcrata arribar a la Casa Blanca. El centre de gravetat dels EEUU s'ha anat inclinant cap a la dreta.

- Des de fa 50 anys, els candidats demòcrates que han arribat a la presidència o proveníen d'algun estat del sud o bé el vicepresident era del sud: Carter, Johnson, Clinton. En aquesta ocasió tant Obama com Biden provenen d'estats liberals. Això és molt important a l'hora de conquerir el votant sureny i els Joe's Sixpacks.

- En les primàries demòcrates, Hillary Clinton va vèncer en tots els grans estats: California,Texas, New York, Ohio, Florida, etc. No és tant important el fet en sí com el que projecta: a les eleccions primàries, allà on el votant hispà i els suburbis blancs eren decisius, Obama perdia. Hi havia, en aquell moment, un cert recel envers el candidat Obama.

- El color. No tenim cap idea de quina pot arribar a ser la influència del color de la pell del candidat demòcrata.

Aquests quatre fets em fan ser recelós respecte les enquestes, però és obvi que Obama també té dades que el mostren com a favorit:

- La mobilització de nous electors que l'afavoreix.
- La impressionant victòria que ha aconseguit en la recaptació de fons.
- El moviment que ha aconseguit crear al seu voltant
- La crisi econòmica.

Potser estic errat, però em sembla que encara hi ha partit...

*Pau Canaleta és l'autor del bloc Estratega, apunts i reflexions sobre comunicació política i 1 dels 16.