diumenge, 8 de març de 2009

Euskadi

Turisme polític aquest cop poc: visita ràpida a Ajuria Enea i nit electoral a la lehendekaritza. El més interessant han estat les trobades polítiques, en tots els àmbits naturalment i també la fantàstica acollida per part dels companys de polítika 2.0. I la nit electoral això sí, entre la lehendekaritza, la seu del PSE, una taverna abertzale i seguint via telèfon els resultats a Galicia.
Per més informació:o ens heu anat seguint per twitter o consulteu els blocs personals.
I a per la següent!

divendres, 20 de febrer de 2009

Noves aventures

Els 16 de washington -sí, se'ns ha quedat el nom- ens preparem per una nova aventura política. Viatgem a Euskadi i amb dos membres més en el grup, Xavier Peytibi i Laura Ballarín.

Però no oblidem Galicia, allí esta un altre dels 16, Carlos Correa, que segueix de ben aprop tota l'actualitat política.

Trobades, entrevistes, anàlisi, turisme electoral...
Que us pensàveu, que el yes we can era només cosa de dos dies?

diumenge, 9 de novembre de 2008

Fent les maletes

Ha arribat el dia de marxar. Acabem d'esmorzar i ara anem a preparar la maleta. El viatge de tornada no tindrà l'emoció de l'anada, quan la curiositat i la il·lusió van fer esvair-se les hores ràpidament. Ara tot ja està viscut, diria que molt viscut. Sabem que hem participat d'una part de la història d'aquest país. Dimarts vam ser un més dels nord-americans que vam celebrar la victòria del president electe Barack Obama i això, ens fa testimonis d'un capítol històric de la política mundial. També això, ens dóna l'energia per aguantar el dur viatge de tornada. Ens esperen unes 20 hores en aeroports i avions, però l'alegria que duem tots farà el camí molt més curt. 
Alguns s'han animat a anar a les darreres sessions del 41 Congrés de l'Associació Internacional de Consultors Polítics. Una trobada que ens ha deixat un gust agredolç. El cert és que era tant bo el programa de reunions que havíem preparat, tots nosaltres individualment pels dies previs al congrés, que les ponències que hem escoltat no han donat més claus de les que ja ens havien exposat.  Ens hem trobat amb molts i bons consultors polítics, amb periodistes que es desviuen per la qüestió electoral i amb estratègues que planegen victòries de candidats. Amb tots hem après i sobretot, amb tots ens hem divertit. Gràcies a tots els que heu participat d'aquesta alegria.  

dijous, 6 de novembre de 2008

Els 16 en imatges

Primera parada de la ruta turística del diumenge 2 de novembre. A la ciutat es respirava la victòria demòcrata per tot arreu.
A la White House de dia i de ruta turística. Tant sols 48 hores després, hi tornaríem de nit i per celebrar la gran victòria. L'entrada principal, que aquest dia estava força buida, es va omplir de centenars de persones la nit del 4 de novembre. Tots cridaven alhora: "Bush Go Home". Nosaltres també.

Al World War II Memorial, tots 16 continuant la nostra visita turística. Aquí la majoria de monuments eleven la "gran tasca" dels soldats nord-americans.
Reflectint-nos a la Reflecting Pool del National Mall.
El National Mall va ser el primer testimoni de l'enorme il·lusió dels 16 de Washington.
El monument a Lincoln, visita obligada per a qualsevol turista a la capital federal.
4 de novembre de 2008, 9hores del matí del dia D, els 16 de Washington ben mudats per una nit de gala.
10.00 hores del dia 4, Daniel Ureña i César Martínez ens reben a la George Washington University i ens expliquen la conquesta del vot llatinoamericà per part de McCain.
Al Departament d'Estat ens van desvetllar algunes de les claus de relacions bilaterals entre Espanya i EEUU. A més ens van avançar que confiaven en que a partir d'ara millorarien.
L' International Forum Press Center ens va acollir durant la tarda electoral. Les xifres arribaven en compta gotes i els nervis i la tensió anaven creixent.
Nit del 4 de novembre, Festa de Campaigns&Elections. Sabiem que la nit seria llarga, però no ens imaginàvem que acabaríem unint-nos als milers de nord-americans que van sortir al carrer per celebrar la victòria de Barack Obama. Segons diuen, mai s'havia viscut una nit com aquesta. Nosaltres ens ho creiem.
Al Hay Adams Hotel hi havia la majoria de televisions del món seguint la jornada electoral. Entre elles TVE. La majoria de periodistes observaven, sense paraules, la creixent congregació de gent davant les portes de la casa blanca. Entre els milers de persones que cridaven "Bush Go Home" hi havia els 16 de Washington.
Virginia va donar la vistòria definitiva a Barack Obama, en sentir el nom d'aquest estat va esclatar la gran festa.
Per tots nosaltres, com per molts nord-americans, una de les nits més màgiques i emocionants de la història.
Dijous 6 de novembre de 2008, reunió a l'ambaixada espanyola a Washington. El ministre conseller de l'ambaixador Jorge Descallar, ens va atendre uns minuts i ens va relatar la nit electoral, tal i com la van viure ell i el secretari general del PSOE, José Blanco.
13:30 Dinar amb l'editor de Campaigns and Elections, Jordan S. Lieberman, qui ens ha fet el seu particular anàlisi de la campanya electoral.
19:00 La foto més valuosa amb Joe Napolitan, un dels més grans assesors polítics de la història, entre molts d'altres, John F. Kennedy va seguir els seus consells.
19:30 Ens donen la benvinguda al Congrés de l'Associació Internacional de Consultors Polítics on ja hem començat a fer els primers contactes. A la foto, un dels gurús més importants de l'aplicació d'internet a les campanyes electorals.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Els joves

Quan vius la celebració de la victòria de Barack Obama a les portes de la Casa Blanca, amb milers de persones saltant, ballant i cantant, te n'adones una miqueta de la dimensió de tot plegat. Una metàfora vàlida seria que molta gent portava com una ampolla de cava menejant-se durant vuit anys i per fi ha saltat el tap.

Els joves són la base de l'èxit de Barack Obama. Ells l'han posat on és i sense ells no hagués arribat fins aquí. La celebració la feien ells, joves negres, blancs, llatins i algun català despistat, que han entès el missatge, l'han fet seu i l'han convertit en una història d'èxit.

La lectura és parcial, però no incorrecta. Hi hauran desenes de factors més que han ajudat Obama a guanyar les eleccions. I potser igual d'importants. Però el fet d'haver sabut implicar a tota una generació de nordamericans, actius socialment i preparats acadèmicament, en aquest moviment és la base de l'èxit de tot plegat.

Obama significa l'aparició d'una nova forma de fer, una nova forma de comunicar, pensada per una nova generació que reclama pas. Del com un cop aparegut aquest canvi de paradigma es desenvolupe, això ja ho sabrem amb el temps.

Obama

Ja tenim nou president, Barack Obama. El primer president de color dels EEUU.
La nit ha estat molt llarga per els 16 de Washington i per tots els nord-americans que han sortit a cel·lebrar-ho.

Tot i això, tres de nosaltres hem pogut assistir a la ponència del gran estratega Dick Morris, l'inventor de la triangulació, que ens ha exposat les claus de la victòria d'Obama i la derrota de Mc Cain.

Només voldria compartir dues idees del gurú de Clinton:

- La clau estratègica d'Obama: internet. Per dos motiu: per crear una comunitat a través de la xarxa i per a recaptar fons. Si no hagués estat per internet, Obama no hagúes passat del superdimarts.

- L'error de Mc Cain: la manera que va gestionar la crisi econòmica. Mc Cain s'havia d'haver votat en contra de l'ajuda als bancs i a més, va cometre l'error d'amagar en suspendre la campanya i el debat.





Change we can believe in, we get it

Després de sentir-ho en moltes ocasions, avui és el dia en el que realment, s'ha demostrat que el somni americà es pot fer realitat. Milers de persones s'han llençat als carrers de Washington DC per celebrar una de les victòries més esperades de la història dels comicis nord-americans. La majoria joves, però no només afroamericans. Molts ciutadants de raça blanca han omplert els carrers de la capital dels EEUU. L'objectiu, segons es desprenia de les consignes i els lemas que s'han pogut escoltar, no ha estat altra que reivindicar la autoria del canvi. Expresar molt alt que ells han estat els autèntics protagonistes de la nit. Perquè sense l'11% dels nous votants, sense els joves, sense el vot negre i sense el vot republicà fastiguejat de les polítiques de Bush, Barack Obama hauria viscut una nit molt menys plàcida que la que ha tingut.
Una nit en la que els carrers de la ciutat han escoltat la veu continguda, durant massa temps, de milers de persones. Han vist les llàgrimes de tots aquells que la crisi, les polítiques impersonalitzades de l'administració Bush i sobretot una cultura poc aglutinadora dels diferents segments demogràfics, han fet patir en excés. Ara, saben que arriba l'hora del canvi. De fet ja tenen el gran canvi:El primer president afroamericà a la Casa Blanca. Però caldrà alimentar l'esperança i la tasca no sembla senzilla.
Els crits de "good bye Bush", no només contenen la crítica a dues legislatures interminables amb masses errors pagats per la gent de peu, sinó que acullen també una petició pel nou president: "No ens fallis!". Aquest és el desig dels molts votants que han dispositat la seva confiança en el senador d'Illinois i que s'han reunit avui davant de la tanca de la fins ara casa del president més criticat dels darrers anys. Allà també estàvem nosaltres. Viure un moment com aquest no es pot explicar com es mereix en tant sols unes poques línies. Tot i això, hi ha algunes paraules que s'apropen als sentiments experimentats avui: il·lusió, alegria, optimisme i sobretot i també esperança. Esperança en que la gent pot canviar el sistema, pot millorar la seva vida i especialment, pot no conformar-se. I tot a través de la política, la gran eina, no sempre ben compresa.