dimecres, 5 de novembre de 2008

Els joves

Quan vius la celebració de la victòria de Barack Obama a les portes de la Casa Blanca, amb milers de persones saltant, ballant i cantant, te n'adones una miqueta de la dimensió de tot plegat. Una metàfora vàlida seria que molta gent portava com una ampolla de cava menejant-se durant vuit anys i per fi ha saltat el tap.

Els joves són la base de l'èxit de Barack Obama. Ells l'han posat on és i sense ells no hagués arribat fins aquí. La celebració la feien ells, joves negres, blancs, llatins i algun català despistat, que han entès el missatge, l'han fet seu i l'han convertit en una història d'èxit.

La lectura és parcial, però no incorrecta. Hi hauran desenes de factors més que han ajudat Obama a guanyar les eleccions. I potser igual d'importants. Però el fet d'haver sabut implicar a tota una generació de nordamericans, actius socialment i preparats acadèmicament, en aquest moviment és la base de l'èxit de tot plegat.

Obama significa l'aparició d'una nova forma de fer, una nova forma de comunicar, pensada per una nova generació que reclama pas. Del com un cop aparegut aquest canvi de paradigma es desenvolupe, això ja ho sabrem amb el temps.

Obama

Ja tenim nou president, Barack Obama. El primer president de color dels EEUU.
La nit ha estat molt llarga per els 16 de Washington i per tots els nord-americans que han sortit a cel·lebrar-ho.

Tot i això, tres de nosaltres hem pogut assistir a la ponència del gran estratega Dick Morris, l'inventor de la triangulació, que ens ha exposat les claus de la victòria d'Obama i la derrota de Mc Cain.

Només voldria compartir dues idees del gurú de Clinton:

- La clau estratègica d'Obama: internet. Per dos motiu: per crear una comunitat a través de la xarxa i per a recaptar fons. Si no hagués estat per internet, Obama no hagúes passat del superdimarts.

- L'error de Mc Cain: la manera que va gestionar la crisi econòmica. Mc Cain s'havia d'haver votat en contra de l'ajuda als bancs i a més, va cometre l'error d'amagar en suspendre la campanya i el debat.





Change we can believe in, we get it

Després de sentir-ho en moltes ocasions, avui és el dia en el que realment, s'ha demostrat que el somni americà es pot fer realitat. Milers de persones s'han llençat als carrers de Washington DC per celebrar una de les victòries més esperades de la història dels comicis nord-americans. La majoria joves, però no només afroamericans. Molts ciutadants de raça blanca han omplert els carrers de la capital dels EEUU. L'objectiu, segons es desprenia de les consignes i els lemas que s'han pogut escoltar, no ha estat altra que reivindicar la autoria del canvi. Expresar molt alt que ells han estat els autèntics protagonistes de la nit. Perquè sense l'11% dels nous votants, sense els joves, sense el vot negre i sense el vot republicà fastiguejat de les polítiques de Bush, Barack Obama hauria viscut una nit molt menys plàcida que la que ha tingut.
Una nit en la que els carrers de la ciutat han escoltat la veu continguda, durant massa temps, de milers de persones. Han vist les llàgrimes de tots aquells que la crisi, les polítiques impersonalitzades de l'administració Bush i sobretot una cultura poc aglutinadora dels diferents segments demogràfics, han fet patir en excés. Ara, saben que arriba l'hora del canvi. De fet ja tenen el gran canvi:El primer president afroamericà a la Casa Blanca. Però caldrà alimentar l'esperança i la tasca no sembla senzilla.
Els crits de "good bye Bush", no només contenen la crítica a dues legislatures interminables amb masses errors pagats per la gent de peu, sinó que acullen també una petició pel nou president: "No ens fallis!". Aquest és el desig dels molts votants que han dispositat la seva confiança en el senador d'Illinois i que s'han reunit avui davant de la tanca de la fins ara casa del president més criticat dels darrers anys. Allà també estàvem nosaltres. Viure un moment com aquest no es pot explicar com es mereix en tant sols unes poques línies. Tot i això, hi ha algunes paraules que s'apropen als sentiments experimentats avui: il·lusió, alegria, optimisme i sobretot i també esperança. Esperança en que la gent pot canviar el sistema, pot millorar la seva vida i especialment, pot no conformar-se. I tot a través de la política, la gran eina, no sempre ben compresa.